A Catalunya i a Espanya, una part molt significativa de les pimes són empreses familiars. Han crescut gràcies a l’esforç del fundador, al compromís personal i a una relació directa amb clients i proveïdors.

El problema no és crear l’empresa.

El repte real és garantir-ne la continuïtat.

La majoria de pimes no desapareixen per manca de rendibilitat. Ho fan per manca de planificació en el relleu.

El risc de no planificar

El relleu generacional no comença quan el fundador es jubila.

Comença entre tres i cinc anys abans.

Quan no hi ha planificació, apareixen tensions:

• Confusió entre propietat i gestió.
• Expectatives diferents entre hereus.
• Conflictes latents no resolts.
• Incertesa en treballadors i clients.

El mercat penalitza la incertesa.

Els equips també.

Opcions reals de continuïtat

No totes les empreses han de passar necessàriament als fills.

Les opcions habituals són:

• Successió interna amb familiar preparat.
• Professionalització amb director general extern.
• Entrada d’un soci minoritari.
• Venda parcial.
• Venda total.

L’error és assumir que només hi ha una via possible.

Cada model implica impactes diferents en govern corporatiu, fiscalitat i valoració.

Propietat no és gestió

Un dels errors més habituals és confondre ser propietari amb estar capacitat per dirigir.

La continuïtat d’una empresa requereix competència tècnica, lideratge i visió estratègica.

Quan el relleu es fa per obligació i no per preparació, el risc operatiu augmenta.

L’impacte en el valor

Una empresa amb relleu estructurat i equip professionalitzat té:

• Més atractiu per inversors.
• Múltiples més elevats.
• Millor accés a finançament.

En canvi, una empresa amb incertesa generacional té descompte implícit.

Planificar el relleu no és només garantir continuïtat familiar.

És protegir el valor construït durant anys.

La successió no és un esdeveniment puntual.

És un procés estratègic.